Identitat hipertextual. Lèxia 9.

A mig enllestir el TFG i encara no superat ( de moment) per l’ingent feina lectora que em ve a sobre, per uns moments sembla que va emergint a poc a poc la pròpia i específicament individual identitat hipertextual. Per a tots aquells que han d’iniciar als propers semestres l’aventura d’aquest megaprojecte de recerca anomenat TFG, els avanço que la tasca es convertirà en una autèntica aventura hipertextual. Emmig de la  quarantena llarga de documents entre monografies, articles especialitzats i  diverses fonts electròniques apareix com a recurs imprescindible un control efectiu de la informació per no tenir  seriosos problemes organitzatius. La xarxa és un recurs pràcticament inesgotable de fonts, però encara és més impressionant la rapidesa amb la que es poden establir connexions entre els diversos textos. La trama és tan atapeïda que resulta plausible pensar que la feina principal no serà altra que la tria exhaustivament selectiva dels documents perquè el discurs hipertextual no acabi engolint el propi discurs. (Però en quina mesura són diferents?) A mida que la recerca avança poden apareixer camins que es bifurquen que poden arrossegar el caminant cap a destinacions desviades del punt de partida inicial. En el meu cas van haver de passar algunes setmanes per adonar-me de que havia construit un discurs paral·lel només amb les notes  a peu de pàgina, un recurs hipertextual de facto el qual si bé, segons el  meu parer és essencial per a la comprensió global de determinats aspectes o per l’aclariment de conceptes que requereixen un punt més d’incisió, poden convertir el discurs en un relat excessivament fragmentat, que no per aquest fet pot deixar de ser apassionant encara que poc pràctic per assolir l’objectiu final .En resum, l’hipertextualitat és un aliat imprescindible del saber i del coneixement però cal anar amb compte amb els amplíssims marges de treball que t’ofereix. Sempre es corre el risc de caure de caminar massa lluny d’aquests marges. O rústicament parlant, de rodar pel marge rostos avall.

2 comentarios en “Identitat hipertextual. Lèxia 9.

  1. jajaja … molt bona Quim. Tindré molt en compte el teu comentari quan faci el meu TFG.

    Ara, si em permets dir-t’ho: aquestes darreres setmanes en que Joan ens delecta amb lectures i més lectures, jo anava remugant amb mi mateixa en qui em manaria combinar una assignatura d’en Campàs (ja sabia del què demana) amb dues assignatures més, una també de moltsíssimes lectures. Ara, però, veig que n’hi ha de més agosarats que jo: tu 😉

    Me gusta

  2. «rodar pel marge rostos avall…». Sí, és exactament això. Acostumats com estem en el dia a dia a «engolir» informació sense arribar a digerir res del tot, a l’hora d’escriure ens pot passar el mateix: voler abastir tant que perdem el camí (si és que n’hi havia algun a l’inici).

    Me gusta

Deja un comentario