Damasio i la complexitat emocional. Lèxia 7

Recents estudis  del cervell certifiquen els processos emocionals com a part integrant de la funció raonadora. Els estudis d’ Antonio Damasio i en particular la seva obra El error de Descartes ens donen la pauta al voltant del paper de les emocions com a eina productora de respostes específiques a fi d’adaptar-se al medi, una espècie de modulació dels estats sensitius que tenen lloc en l’organisme de manera que les diferents emocions indueixin respostes més eficaces per a garantir la supervivència. L’error de Descartes consisteix precisament a creure que hi ha una raó dirigida per la lògica que està caracteritzada pel fet de deixar de banda les emocions quan justament Damasio  defensa la posició contrària: la ment no pot deixar mai de funcionar i copsar la realitat sense un suport imaginatiu que sempre està present alhora que en totes les formes de raonament existeix un fil comú radicat en una mecànica sensitivo-imaginativa-emocional de la ment.  El dispositiu més antic encarregat de la presa de decisions pertany a una regulació biològica bàsica; un altra dispositiu a l’ àmbit personal i social i un altre dispositiu encara encarregat del raonament utilitari, artístic i científic. És així com Damasio  ( p.180-181) ho glossa:

[…] Cuando observamos síntomas de creatividad es seres humanos, probablemente estamos asistiendo a la combinación integrada de combinaciones diversas de estos dispositivos […]

Iuxtaposat a això, els factors emocionals  fruit de l’evolució també s’adscriuen a una interpretació i coneixement de la realitat entesa aquesta com el medi en el que l’espècie s’ha de desenvolupar per a sobreviure. Les emocions no solament no són irracionals com tradicionalment es pot pensar si no que a més ens proporcionen una perspectiva humana del coneixement i ens informen de la relació que tenen els fets del món amb els nostres objectius tot jeraquitzant els nostres plans.

Damasio, Antonio R, (1996) El error de Descartes. Ed. Andrés Bello. Santiago de Chile.