La ficció hipermèdia. Lèxia 14.

La dinàmica de treball característica d’un ordinador opera d’una forma similar  a la capacitat associativa del nostre cervell en tant que ambdós es fonamenten en processos d’emmagatzament, cerca i recuperació d’informació. La màquina ofereix un entorn i un suport idoni per a experiències de lectura associades a una exploració i esdevé un mitjà replicant o imitatiu dels nostres processos de pensament. De fet, aquest suport dóna la possibilitat de transitar per vies que no són lineals, explorant les diferents seqüències possibles de la mà de la interactivitat que proporciona el medi, les quals  es duen a terme dialògicament entre la ficció proposada per l’autor i la tasca creativa del subjecte lector, una particular qûete de sentit emmig d’una sèrie d’interpelacions més o menys dirigides per l’autor/narrador. És en virtut d’aquesta nova distribució de rols que el lector és un element actiu en la configuració del fons i la forma de l’obra de la ficció narrativa, modificant-la i articulant nous elements, decidint trajectòries de lectura, perfilant personatges o ser partícip ell mateix de les contingències narratives de l’univers ficcional per assumir si convé funcions d’autoria en la mesura que construeix, re-construeix, o de-construeix el relat. És aquesta mateixa línia la que segueix Jean Clément (1) en afirmar que el lector és l’encarregat d’explorar aquest hiperespai que no manté un ordre predeterminat ni definitiu tramat en base a  una sèrie de fets fragmentats i «semiorganitzats». Clément aporta una hipótesi molt significativa sobre l’impacte que té el suport informàtic i el seu dispositiu de lectura sobre el gènere en si, i en la possibilitat de que funcioni com una metàfora configuradora de la nostra visió d’un món hipermediatizat i postmodernitzat en clara referència  a la pèrdua de la metanarrativitat  teoritzada per  J.F Lyotard. Clément apunta a la possibilitat de que en un futur s’estableixi el nou gènere hipermedia com a paradigma de la ficció total. Amb aquesta idea, Clement suggereix que tal volta la hiperficció pot arribar a esdevenir una manera de transmissió cultural mitjançant l’ordinador, el qual com ho feren tradicionalment l’oralitat i l’escriptura tindria la important comesa de transferir símbols i significats culturals, ja no, afegim nosaltres, des de la immersió, sinó des de la interactivitat.

(1) Jean Clément,  «A fiction hypertext: birth of a new genre?»